Quan en una classe només assisteixen 5 alumnes, la classe és molt més dinàmica i ens dóna la possibilitat de que totes participem amb alguna idea sobre el tema que estiguem estudiant. Això és el que va passar fa uns dies. I quan, a la següent sessió de classe amb tots, vam tornar a tractar el mateix tema, ja tenia una idea més concreta del què parlàvem i podia comparar el que havíem discutit cinc persones amb el que estàvem parlant tots junts. El tema girava entorn unes lectures que la Sandra ens va fer llegir: la primera, que la vam llegir a classe, era el capitol 9 d'una lectura anomenada La escuela en la era digital; la segona era un article anomenat ¿Competencia digital o manejo de tecnologías?, escrit per Ángeles Abelleira Bardanca; i, la tercera i última lectura, era un altre article anomenat Innovación pedagógica con TIC y el desarrollo de las competencias informacionales y digitales escrit per Manuel Area Moreira.
A partir d'aquí, la qüestió a debatre era la següent: estem a favor o en contra de les noves tecnologies a l’escola? Poden treballar conjuntament?
Com ja he dit algun cop, la societat cada vegada s’està sotmetent més a les noves tecnologies i, a poc a poc, anem depenent més d’elles, ja sigui en els estudis, en la feina, a casa,... I aquesta dependència tampoc és bona, ja que tots els elements tecnològics tenen una durada determinada i es poden espatllar en qualsevol moment. Per tant, això, a l’hora d’exercir com a mestres també és un aspecte a tenir en compte, ja que, si succeís, hauríem de tenir l’habilitat i els recursos necessaris per substituir una activitat per una altre.
Si la societat avança cap aquesta direcció, l’escola no ha de ser menys. En una escola hem de poder disposar de recursos tecnològics ja que comporten una nova forma d’aprenentatge, més dinàmica i amb més oportunitats per crear noves activitats.
No obstant, no hem d’abusar d’aquests recursos. Hem de saber combinar l’educació amb tecnologies i l’educació tradicional (en quant a pissarra, llapis, bolígrafs, etc.). És possible que ara soni exagerat, però l’abús dels llibres digitals, pissarres digitals, ordinadors, etc. pot acabar arrastrant greus conseqüències, com ara que es perdi l’habilitat d’escriure a mà, que els problemes de vista siguin majors i arribin abans o, fins i tot, que augmenti l’addicció a aquests. Per això hem de fer possible una combinació de mètodes educatius (sense abusar de cap, es clar) tot mantenint viva l’essència d’un tipus d’educació però alhora adaptant-nos als nous temps. Hem de poder mantenir un equilibri en la balança dels mètodes d’aprenentatge.
Un altre de les opcions que et donen les noves tecnologies és poder realitzar l’estudi des de casa. En el cas de persones universitàries és una bona sortida, ja que potser per culpa de la feina no poden estudiar la carrera que volen, però en el cas de les escoles d’educació primària, secundaria o batxillerat ho veig innecessari. L’única cosa que pot sorgir d’això és augmentar la vagància de l’estudiant, les poques ganes d’aprendre i la insociabilitat.
