dimarts, 13 de novembre del 2012

MÉS PHOTSHOP!

Jo que mai havia utilitzat el photoshop per res i ara podria modificar una fotografia sense l’ajuda de ningú. A més a més, ara vaig començant a entendre tot això dels píxels de les imatges i començo a adquirir i entendre cert vocabulari propi de les imatges i fotografies.

En aquests últims dies he après que els píxels per polzada (ppp) d’una resolució per imprimir i d’una resolució per pantalla són diferents i que per adequar una imatge qualsevol a questes resolucions calen unes formules matemàtiques. El resultat de calcular la referència de píxel per impressió serà en centímetres i si el que volem és adaptar una imatge a una mida concreta, però una resolució determinada els resultat serà en píxels.

Tot jugant amb les diferent eines del photoshop es poden fer moltes modificacions a les imatges, i el fet de poder anar fent, mentre la professora va explicant, m’ajuda molt més a assolir la informació, que si es tractés d’una classe només teòrica. Interioritzo molt més un concepte si els veig en primera persona que si només em donen la seva definició.

Un exemple d’una de les activitats realitzades amb el photsohop. En una plantilla DIN-A4 de 150ppp vam enganxar la mateixa imatge 5 vegades, però amb mides diferents:

dijous, 8 de novembre del 2012

FEM CLIC!

Fa poc, va venir Francesc Busquets, creador i impulsor de Clic, a donar-nos una conferència sobre els diferents programes, pagines web o portals, que podem trobar a Internet, útils pels mestres. Ens va mostrar i descriure breument alguns d’aquests portals de l’xtec (Àgora, Alexandria, Odissea,Quaderns Virtuals...), però el seu objectiu principal era parlar-nos sobre la Zona Clic i el JClic.  

http://2.bp.blogspot.com/_6FuagBRCrkg/S8cqd8lFILI/AA
AAAAAAAJQ/r91nBEU_SHU/s1600/jclic_logo2.jpg

Zona clic permet compartir i fer difusió de recursos útils per tots els mestres,a més a més, permet que aquests comparteixin activitats. Dins d’aquesta trobem el Jclic, un programa que et permet crear diferents activitats amb finalitats didàctiques pels alumnes. Amb el Jclic podem crear activitats que resultarien molt usuals, com ara, un trencaclosques, una sopa de lletres o un memory, però utilitzant-les com a font d’aprenentatge.

El trobo un servei molt útil, ja que és una forma de dinamitzar l’aprenentatge i de fer veure als nens i nenes que els jocs no només tenen finalitats lúdiques sinó que també aprenem amb ells. És un suport que ens pot anar bé a l’hora d’explicar a l’aula. Un cop els haguem presentat la part més “teòrica” podem fer una activitat relacionada amb el tema tractat, així establiran relacions entre el que ha explicat el professor/a i el que ells han fet amb el joc. 

Quan va explicar tot els procés per crear un Jclic, no em va quedar gaire clar, la veritat. Sóc més d’entendre les coses quan les faig jo mateixa. És per això que, arran de la següent classe amb el Miquel, quan nosaltres també podíem anar tocant i modificant un exemple de Jclic, em va quedar més clar i vaig poder crear un Jclic fàcilment. Quan el vaig fer, no em va semblar gaire difícil, és més, a demés de fer un joc per entregar al professor, vaig fer un altre que m’ha servit de suport en una de les classes particulars que faig.

En definitiva, és un recurs que com a futura mestra tindré en compte a l’hora d’ensenyar als meus alumnes, ja que a més a més de divertit és enriquidor.

dijous, 1 de novembre del 2012

ESCOLA I TECNOLOGIA (Lectures)

Quan en una classe només assisteixen 5 alumnes, la classe és molt més dinàmica i ens dóna la possibilitat de que totes participem amb alguna idea sobre el tema que estiguem estudiant. Això és el que va passar fa uns dies. I quan, a la següent sessió de classe amb tots, vam tornar a tractar el mateix tema, ja tenia una idea més concreta del què parlàvem i podia comparar el que havíem discutit cinc persones amb el que estàvem parlant tots junts. El tema girava entorn unes lectures que la Sandra ens va fer llegir: la primera, que la vam llegir a classe, era el capitol 9 d'una lectura anomenada La escuela en la era digital; la segona era un article anomenat ¿Competencia digital o manejo de tecnologías?, escrit per Ángeles Abelleira Bardanca; i, la tercera i última lectura, era un altre article anomenat Innovación pedagógica con TIC y el desarrollo de las competencias informacionales y digitales escrit per Manuel Area Moreira. 

A partir d'aquí, la qüestió a debatre era la següent: estem a favor o en contra de les noves tecnologies a l’escola? Poden treballar conjuntament? 

Com ja he dit algun cop, la societat cada vegada s’està sotmetent més a les noves tecnologies i, a poc a poc, anem depenent més d’elles, ja sigui en els estudis, en la feina, a casa,... I aquesta dependència tampoc és bona, ja que tots els elements tecnològics tenen una durada determinada i es poden espatllar en qualsevol moment. Per tant, això, a l’hora d’exercir com a mestres també és un aspecte a tenir en compte, ja que, si succeís, hauríem de tenir l’habilitat i els recursos necessaris per substituir una activitat per una altre. 

Si la societat avança cap aquesta direcció, l’escola no ha de ser menys. En una escola hem de poder disposar de recursos tecnològics ja que comporten una nova forma d’aprenentatge, més dinàmica i amb més oportunitats per crear noves activitats. 

No obstant, no hem d’abusar d’aquests recursos. Hem de saber combinar l’educació amb tecnologies i l’educació tradicional (en quant a pissarra, llapis, bolígrafs, etc.). És possible que ara soni exagerat, però l’abús dels llibres digitals, pissarres digitals, ordinadors, etc. pot acabar arrastrant greus conseqüències, com ara que es perdi l’habilitat d’escriure a mà, que els problemes de vista siguin majors i arribin abans o, fins i tot, que augmenti l’addicció a aquests. Per això hem de fer possible una combinació de mètodes educatius (sense abusar de cap, es clar) tot mantenint viva l’essència d’un tipus d’educació però alhora adaptant-nos als nous temps. Hem de poder mantenir un equilibri en la balança dels mètodes d’aprenentatge.
Un altre de les opcions que et donen les noves tecnologies és poder realitzar l’estudi des de casa. En el cas de persones universitàries és una bona sortida, ja que potser per culpa de la feina no poden estudiar la carrera que volen, però en el cas de les escoles d’educació primària, secundaria o batxillerat ho veig innecessari. L’única cosa que pot sorgir d’això és augmentar la vagància de l’estudiant, les poques ganes d’aprendre i la insociabilitat.