UNA ÚLTIMA ENTRADA

Bé, ja ha arribat el moment d’acomiadar aquesta assignatura i aquest bloc. Què puc dir d’aquests gairebé cinc mesos? Doncs que, al contrari d’altres assignatures, m’ha servit de molt i m’enduc un bon grapat de nous coneixements que em seran molt útils com a futura mestra. 

En iniciar aquest curs, a la primera classe amb la Sandra, vam haver d’expressar quins o quin objectiu ens proposàvem complir amb aquesta a assignatura i la majoria de companys vam coincidir bastant. Els meus objectius principals (al igual que els de la majoria) eren dos: 

- Conèixer les TIC (ja que el meu coneixement no anava gaire lluny) 

- Aprendre a ensenyar a través de les TIC, tot obtenint nous recursos. 

Considero que tots dos objectius els he complert. Trobo que l’assignatura ha anat més enllà del que m’esperava de bon principi. Les expectatives que tenia sobre aquesta assignatura no eren gaire altes, ja que trobo que les TIC, i tot al que fan referència, són continguts que considero força pesats. A més a més, també vaig pensar que el fet de tenir tres professors seria força embolicat per aprendre. Però no ha estat així. Ha superat les meves expectatives. 

Gràcies a aquesta assignatura he començat a utilitzar el Photoshop (les coses més bàsiques, per això), he après a utilitzar el Movie Maker sé crear Jclics i Moodles, eines molt útils per a una mestra, i fer-los funcionar correctament, m’ha permès conèixer diferents pàgines webs, blocs i altres servidors que em poden ser molt útils en un futur, esperem que proper, he conegut, encara que sigui superficialment, altres programes de retoc d’imatge, pensar i crear activitats que es poden fer amb les TIC i els debats, fets a classe, m’han permès ampliar el meu coneixement i reflexionar sobre les TIC. 

El que més m’agrada és que és una assignatura molt pràctica i això ha fet que sigui més divertida i amena i que la majoria de continguts s’aprenguin millor. 

Què és el que m’ha faltat? Doncs en primer lloc, temps. Hem fet masses coses en molt poc temps i això també fa que quedem una mica saturats d’informació. A més a més, pel que he vist és una assignatura que no es queda curta, és a dir, que té un ampli ventall de continguts que ens poden interessar i que no és possible donar per la falta de temps. En segon lloc, i en relació amb el temps, un major ús dels programes d’imatge, ja que tot i les idees bàsiques amb les que m’he quedat, hi tinc alguna mancança. Necessito repetir bastants vegades una mateixa activitat perquè se m’acabi quedant, sobretot amb aquests programes. Ens podríem haver centrat en un en concret (el d’ús més quotidià) per tal d’acabar dominant-lo. Finalment, l’últim inconvenient, però que ja vaig esmentar en la darrera entrada, ha estat la situació en la que ens vam trobar amb la fira científica. 

En definitiva, espero que arribi el dia que pugui posar en pràctica tot el que he après al llarg d’aquest semestre. Certament, estic molt satisfeta del meu aprenentatge.

REFLEXIÓ PROJECTE FINAL

Bon dissabte a tothom! 

En aquesta entrada m'agradaria fer una petita reflexió sobre el el procés i el resultat del projecte final que hem fet per aquesta assignatura; Alfabetització Digital. Res, una cosa breu amb quatre idees que m'agradaria comentar. 

En primer lloc, dir, que la realització d'aquest treball m'ha ajudat a relacionar les tres parts de l'assignatura. Per una banda hem fet ús d'imatges i de programes de retoc d'imatges per poder fer el pòster i el tríptic, com ara el photoshop o el gimp. Per una altra banda, el fet de preparar activitats relacionades amb les TIC, dirigides a nens i nenes d'Infantil i, finalment, l'ús de programes i blocs, i també l'ús del Jclic. 

En segon lloc, remarcar, que m'ha agradat molt fer aquest treball. Trobo que la millor manera d'aprendre és dur tots els continguts a la pràctica i, amb aquest treball, ha esta possible. Tot i que també ha tingut la seva part teòrica, he gaudit molt de tot el procés de creació. Encara que també s’ha de dir que tot comporta força temps. Però bé, el fet de fer-ho en grup també ho ha fet més divertit i amè. 

Finalment, dir, que tot i el que va passar el dia de l'exposició ha estat una experiència gratificant i força constructiva, de la qual me'n duc un bon record.

JA HA ARRIBAT EL DIA!

Ja ha arribat el dia! Avui ha tocat presentar el projecte que hem estat preparant durant les vacances de Nadal i durant aquesta primera setmana de classe. Ha estat un dia llarg, ja que a més a més de la presentació del projecte també tenia altre feina a fer. Però bé, parlem del projecte. 

En principi, el projecte el presentàvem en una aula gran de 8:30 a 11:30. Cada grup, hem preparat, en una taula, tot el nostre projecte. Nosaltres teníem dos portàtils, els tríptics, el pòster, uns caramelets i una cartolina amb el nom del nostre projecte i la nostra fotografia. Nosaltres (els alumnes en general) també podíem anar passejant per l’aula per veure els projectes que havien creat la resta de companys. 

Quin ha estat el problema? Doncs la falta de temps i d’organització, ja que amb tres hores ens ha faltat temps per presentar tots els projectes i els que hem quedat últims ens hem hagut de quedar més estona de la que havíem planejat per poder presentar el nostre projecte i ens hem hagut de moure a una altre aula. 

Si des d’un primer moment haguéssim sabut que, tot plegat, s’allargaria, els plans que tenia per després d’allò els hagués plantejat d’una altre manera. Suposo que els professors tampoc ho sabien, però no trobo gaire lògic que haguem hagut de presentar el nostre projecte en una aula on es trobaven altres alumnes d’altres cursos fent la seva feina. 

Entenc que, ja que ens hem esforçat i ens hem treballat molt el nostre projecte, els professors se’ls vulguin mirar amb deteniment i vulguin escoltar les nostres explicacions i justificacions de perquè ho hem fet d’una manera i no d’una altre. Això m’ha semblat bé. Ens han deixat explicar-nos i ens han fet crítiques constructives per tal que puguem millorar el nostre projecte abans d’entregar-lo. 

També és cert que el fet que tots comencéssim a demanar als professors que vinguessin a veure el nostre també els ha provocat una mica de neguit a ells, ja que suposo que ells també han tingut en compte la situació en la qual ens hem trobat. 

Tots, tan professors com alumnes, hem acabat una mica aclaparats i una mica malhumorats, però tot ha estat degut a les circumstàncies i a la falta de previsió de temps. Per un proper cop, es podria reservar l’aula durant més estona, encara que la presentació dels projectes duri menys, però així no faria falta traslladar-ho tot a un altre lloc, o bé, fer totes les presentacions en dos torns, ja que hi havia masses grups.

ÚLTIMES CLASSES

Hem tornat de les vacances de Nadal i ja tan sols hem fet un parell de classes abans de presentar el projecte final. Una amb la Júlia i l’altre amb la Sandra. 

Amb la Júlia vam estar donant els últims retocs al treball final, mentre ella passava grup per grup a resoldre dubtes. Crec que si ens demanen fer una cosa, com ara ve a ser un pòster o un tríptic, ens haurien d’ensenyar abans com fer-lo o donar-nos certes indicacions per saber què és el que hem de posar, ja que sense tot això cadascú ho fa com pot amb el que sap i posa en ells la informació que un mateix creu necessària. Així doncs, no s’haurien de canviar coses a l’últim moment. 

Avui ha tocat amb la Sandra i amb ella hem estat tota la hora i mitja veient els vídeos que cadascú ha fet i una miqueta de dubtes sobre el projecte que hem de presentar aquest proper divendres. Això m’ha servit per veure com la resta de companys s’ha pres fer aquesta activitat i la creativitat de cadascú d’ells i elles, a més a més de compartir amb tots com va ser part de la nostra infància. 

En definitiva, ha estat dues classe per acabar de matisar el projecte final i retocar algun detall del treball escrit.

59"

Bon dia! 

Avui he hagut d’entregar una activitat que realment m’ha agradat molt. 

Es tractava de fer un vídeo, de 59 segons, amb el movie maker. Aquest havia de tenir imatges nostres, dels 0 als 6 anys principalment, on apareguéssim amb noves tecnologies. Al principi ho vaig trobar difícil, ja que considerava que les noves tecnologies són coses molt concretes d’última generació i quan jo tenia d’entre 0 i 6 anys, inclús una mica més, no existien els grans avenços d’avui dia. Tot i així vaig saber que disfresses, joguines i petits detalls també formen part de les noves tecnologies, inclús la forma i organització d’estar assegut en una classe. Així doncs, si que vaig trobar un ampli ventall de fotografies de la meva infància relacionades amb el contingut que havia de tenir el vídeo. 

A més a més d’imatge també havia de portar alguna frase relacionada amb les imatges i so. En referència al so, he escollit una cançó que m’agrada molt i que crec que té força relació amb el contingut del vídeo. La cançó es diu Cada cop i és del grup català VUIT.

En definitiva i com a reflexió, crec que ha estat molt interessant poder fer aquesta activitat ja que no només treballes amb imatges i reflexions, sinó que també he après a crear un vídeo a partir de fotografies, eina que crec que em pot ser útil com a futura mestres, ja que es poden crear contes, muntatges fotogràfics de les diferents activitats que es realitzin durant el curs,... 

A més a més ha estat divertit el fet de buscar imatges de quan era petita i buscar en tots els àlbums que tinc aquelles que hi podien tenir alguna relació. Ha estat com fer un viatge a la meva infància i a tots els records, bons i dolents, que encara m’uneixen a ella.

Per acabar, aquí us deixo la cançó que acompanya les meves fotografies.

GIMP I ANIMACIONS

Primer de tot, bon any nou a tothom! 

Com ja vaig comentar en l’entrada anterior, encara em queda reflexionar sobre una activitat més fet a la classe amb la Júlia. 

Bé doncs, l’entrada d’avui va dedicada a les activitats que vam fer amb l’ajuda del programa GIMP. Aquestes consistien en fer uns gifts animats. El primer amb lletra i el segon amb imatges. 

Per fer el de les paraules vaig utilitzar la frase de : Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer, dita per Lluís Companys. És un frase molt significativa per a mi, ja que no només la interpreto dins del context històric d’on prové sinó que també la podem portar fins a l’àmbit dels estudis; tornar a patir en saber que no et surt alguna cosa, però, tot i així, lluites per aconseguir-ho fins que finalment te’n surts. I per fer el de les imatges vaig escollir unes flors. 

El de la frase, en fer-lo a classe, em va ser més fàcil, però el de les imatges em va resultar més complicat. No és que no m’assabenti de les coses però per mi tot això em resulta força complicat. És com si jo ara li explico a una persona gran com funciona el programa més senzill i espero que al dia següent se’n recordi. Crec que tot s’acaba aprenent amb la pràctica constant i no en un dia. És cert que el nombre d’hores de classe són poques, però ens podríem haver centrat més en aprendre un parell o tres de coses en concret que no una gran quantitat d’elles, ja que la majoria no crec que em siguin de gran utilitat en el meu futur com a mestre.

INKSCAPE I TIPOGRAFIA

Les últimes classes de la part d’imatge (Júlia) abans de Nadal van ser força productives ja que ens vam passar les classes fent un conjunt d’activitats. Unes tractaven la tipografia i unes altres les animacions. Aquesta entrada la de dedicaré a la part de tipografia. Per realitzar aquesta part vam utilitzar l’Inkscape. 

En un ordinador hi ha diferents tipografies i cada una d’aquestes fonts té certes característiques que les diferencien de la resta. 

La primera part de les pràctiques tipogràfiques consistia en dibuixar una línia corba i un text a sobre i un cop ho tinguéssim vam haver de de fer coincidir el text amb la línia, és a dir, vam posar el text en el trajecte de la línia. 

Posteriorment, vam haver de fer una cosa semblant, però aquest cop amb una forma més complexa i el text havia de quadrar a l’interior d’aquesta, és a dir, vam posar la opció de “fluir en marco” i el text va quedar emmarcat en la figura. 

La segona de les pràctiques va ser una mica més complexa. Després de descarregar-nos un estil de lletra que ens agrades vam agafar una lletra de la frase d’exemple i la vam obrir amb l’Inkscape. Vam repassar-la, en una nova capa, i vam jugar amb els nodes, tot modificant la lletra. Finalment la vam decorar una mica amb les diferents eines que proporciona el programa. 

He trobat que aquestes pràctiques són força interessants i, per no dominar gaire aquests programes, trobo que no han estat gaire difícils i me n’he sortit força bé. La que m’ha presentat una major dificultat va ser la de la lletra, ja que les úniques indicacions que tenia eren les que estaven escites en el guió de l’activitat i em va costar una mica entendre el que havia de fer. Crec que aquest tipus d’activitats no em seran gaire útils en el meu futur com a mestre d’Infantil, ja que implica més temps i, en el cas de que ho utilitzes en alguna presentació de continguts, els nens tampoc ho apreciarien gaire ja que són massa petits. En definitiva, trobo interessant aquest tipus d’activitat però la utilitzaria més en el terreny personal per fer algun disseny en les lletres del meu nom, per exemple, i no el en professional.