JA HA ARRIBAT EL DIA!

Ja ha arribat el dia! Avui ha tocat presentar el projecte que hem estat preparant durant les vacances de Nadal i durant aquesta primera setmana de classe. Ha estat un dia llarg, ja que a més a més de la presentació del projecte també tenia altre feina a fer. Però bé, parlem del projecte. 

En principi, el projecte el presentàvem en una aula gran de 8:30 a 11:30. Cada grup, hem preparat, en una taula, tot el nostre projecte. Nosaltres teníem dos portàtils, els tríptics, el pòster, uns caramelets i una cartolina amb el nom del nostre projecte i la nostra fotografia. Nosaltres (els alumnes en general) també podíem anar passejant per l’aula per veure els projectes que havien creat la resta de companys. 

Quin ha estat el problema? Doncs la falta de temps i d’organització, ja que amb tres hores ens ha faltat temps per presentar tots els projectes i els que hem quedat últims ens hem hagut de quedar més estona de la que havíem planejat per poder presentar el nostre projecte i ens hem hagut de moure a una altre aula. 

Si des d’un primer moment haguéssim sabut que, tot plegat, s’allargaria, els plans que tenia per després d’allò els hagués plantejat d’una altre manera. Suposo que els professors tampoc ho sabien, però no trobo gaire lògic que haguem hagut de presentar el nostre projecte en una aula on es trobaven altres alumnes d’altres cursos fent la seva feina. 

Entenc que, ja que ens hem esforçat i ens hem treballat molt el nostre projecte, els professors se’ls vulguin mirar amb deteniment i vulguin escoltar les nostres explicacions i justificacions de perquè ho hem fet d’una manera i no d’una altre. Això m’ha semblat bé. Ens han deixat explicar-nos i ens han fet crítiques constructives per tal que puguem millorar el nostre projecte abans d’entregar-lo. 

També és cert que el fet que tots comencéssim a demanar als professors que vinguessin a veure el nostre també els ha provocat una mica de neguit a ells, ja que suposo que ells també han tingut en compte la situació en la qual ens hem trobat. 

Tots, tan professors com alumnes, hem acabat una mica aclaparats i una mica malhumorats, però tot ha estat degut a les circumstàncies i a la falta de previsió de temps. Per un proper cop, es podria reservar l’aula durant més estona, encara que la presentació dels projectes duri menys, però així no faria falta traslladar-ho tot a un altre lloc, o bé, fer totes les presentacions en dos torns, ja que hi havia masses grups.